Novetats - Política Lingüística

L'ús del valencià pot haver tocat sostre: aquesta és una de les conclusions del llibre que es va presentar ahir a la Casa de la Cultura d’Alzira, Situació del valencià i alternatives 2017, de la col·lecció Ninyoles.
La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, va presentar l’autor del llibre, en un acte que va comptar també amb la presència del director general, Rubén Trenzano, i de l’alcalde i el regidor de l’àrea de promoció del valencià de la ciutat d’Alzira, Diego Gómez i Alfred Aranda.
L’estudi del sociòleg Toni Marqués aplica per primera vegada en sociolingüística la tècnica Delphi, una eina prospectiva qualitativa que utilitza indicadors quantitatius per a l’anàlisi, emprada especialment en medicina (en particular en epidemiologia) i en economia (anàlisis de risc-país, noves tecnologies...). Aquesta tècnica es basa en enquestes individuals que es tornen a fer en fases successives en què es mostren als experts els resultats de l’onada anterior, per tal que puguen reconsiderar la seua resposta.
Entre les conclusions de l’estudi, Toni Marqués va remarcar que el grup d’experts es mostra poc optimista respecte a l'ús social del valencià, que perd pes respecte al passat i decau en les segones consultes: les xifres indiquen que podria haver tocat sostre. D’altra banda, però, són optimistes respecte a la competència lingüística futura, aspecte en què veuen en el 2015 un punt d’inflexió després del qual s’observa un creixement del coneixement del valencià que creuen que se sostindrà en les properes dècades.
El panell d’experts consultats estava format per persones procedents de les universitats públiques valencianes i d’altres d’arreu del món (de Barcelona, Perpinyà, Santiago de Compostel·la, el País Basc, Ginebra, Còrsega, Montpeller, Montreal, Cochabamba, etc.), i també d’institucions com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consorci per la Normalització Lingüística. Hi estaven representats, alhora, la Xarxa CRUSCAT i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
En acabar l’exposició, hi va haver un breu debat entre els assistents.

Vicent Anyó, responsable de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València, va presentar el llibre dels sociòlegs Lluís Català i Clemente Penalva.
El valencià està lluny de ser la llengua de les empreses valencianes pel que fa als seus mitjans telemàtics: web, xarxes socials, correu electrònic, contestador telefònic, etc. 
En plena evolució de l’economia digital, cada dia creix la comunicació telemàtica entre les empreses i les persones consumidores, webs amb promocions, catàlegs de productes, anuncis en Facebook..., però, a pesar que la ciutadania valenciana té un nivell alt en l’ús d’Internet, la llengua pròpia hi té una presència residual i, fins i tot, és inferior a l’ús de l’idioma rus en els webs (1% en valencià, 2,7% en rus), segons la investigació dels sociòlegs Lluís Català i Clemente Penalva sobre L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de les empreses valencianes de serveis B2C.

En el sector turístic, les llengües estrangeres, anglés, francés, alemany, ocupen un espai considerable, sobretot en les zones costaneres del sud de la Comunitat Valenciana. Quant a les xarxes socials, el castellà és clarament predominant, i també les empreses usen més l’anglés que el valencià, tret de les comarques centrals on, en determinades empreses, s’empra més el valencià que en la resta de comarques valencianes.
En l’estratègia empresarial per arribar a les persones consumidores directament (definició de l’expressió anglesa Business to Consumer, B2C) les màximes ‘el client sempre té raó’ o ‘qui paga mana’, no s’apliquen per als valencianoparlants, però sí per als potencials clients estrangers, va explicar Lluís Català en la presentació que s’ha fet de l’estudi a València. Català va donar una visió pessimista i va posar l’accent en l’univers de microempreses actual, bàsicament relacionades amb el turisme (hostaleria, immobiliàries, comerç...). “És la realitat empresarial que tenim i moltes no disposen de la tecnologia apropiada i tenen pocs recursos”, va dir Català per explicar que en les multinacionals és més elevat l’ús del valencià que en les empreses valencianes perquè disposen de més recursos per donar resposta a les demandes dels valencianoparlants.
Vicent Anyó, cap del Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València, va presentar el llibre de Català i Penalva, que forma part de les investigacions en sociolingüística que promou la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, editades en la col·lecció Ninyoles. El director general, Rubén Trenzano, va explicar la importància de la col·lecció Ninyoles i el contingut de l’Arxiu que du el nom del sociòleg, allotjat en el lloc web de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.