Arxiu Ninyoles - Política Lingüística

L’Arxiu Ninyoles és un espai fornit de continguts i és alhora un homenatge al sociolingüista valencià que va posar les bases per als estudis empírics de la nostra llengua com a mètode per a conéixer i analitzar el comportament de la societat, sobretot la valenciana, i poder dur a terme estratègies de planificació en l’increment de l’ús social del valencià. Rafael L. Ninyoles Monllor és, a més, un referent ineludible en l’àmbit de la sociologia i autor de nombroses investigacions.

A l’Arxiu Ninyoles hi ha tots els llibres editats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme recollits en la Col·lecció Rafael L. Ninyoles, que es va iniciar el 2019 amb l’estudi fet per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, IVIE, amb el títol Impacte i valor econòmic del valencià. Tots els llibres editats son el resultat dels treballs d’investigació que ha subvencionat la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme des de 2017. També hi podeu trobar la normativa sobre les convocatòries i les subvencions que s'han atorgat. Els llibres que s’han publicat fins ara són els següents:

1. Impacte i valor econòmic del valencià. IVIE
2. La igualtat de les llengües en l’administració: un problema per resoldre. Vicenta Tasa i Anselm Bodoque
3. L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de l’administració local. Lluís Català i Clemente Penalva
4. Situació del valencià i alternatives 2017. Toni Marqués
5. Estudi de les actituds lingüístiques sobre l’educació multilingüe en la comunitat escolar del Camp de Morvedre. Miquel Nicolàs (ed.)
6. Comunicació telemàtica d’empreses valencianes B2C. Lluís Català i Clemente Penalva
7. Ús del valencià en el comerç de proximitat i grans superfícies. Yaiza Pérez Alonso
8. Ús del valencià en la indústria de consum. Toni Marqués
9. Consum, comerç i llengües. Vicenta Tasa i Anselm Bodoque
10. Ús del valencià en el comerç detallista. Toni Marqués

En aquest espai web també trobareu el fons de dades de les enquestes que va realitzar des dels anys huitanta el Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) que dirigia Rafael Ninyoles. Són dades bàsiques, fitxes tècniques i taules de resum, de cadascuna de les enquestes (una cinquantena) que esdevenen un material inestimable per als estudiosos de la sociolingüística (amb la protecció de dades adient). També hi ha les enquestes i anàlisis que posteriorment s’han fet des de la DGPLGM, i se n'aniran afegint a mesura que se'n facen més. Aquestes dades sobre l’evolució del valencià, quaranta anys d’investigacions empíriques, conformen un dels arxius més complets de l’Estat espanyol en aquest camp.

Altres materials que trobeu a l’Arxiu Ninyoles són vídeos, com el que va produir la Universitat Jaume I sobre el valencià en l’IES de Vilafranca, i el calendari i activitats de les presentacions dels llibres, com ara vídeos amb els autors i autores, i entrevistes.

Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943-2019) és un dels fundadors de la sociolingüística catalana, al costat de Lluís Vicent Aracil. Es va llicenciar en dret i es va doctorar en sociologia per la Universitat de València. Va ser professor de sociologia de les universitats de València i Alacant (entre 1971 i 1991). La biografia intel·lectual de Rafael Ninyoles ha de quedar sempre emmarcada en la de l’intel·lectual empíric que ha buscat des de la seua primera publicació, L’opinió pública allà per l’any 1968 del segle passat, fins al seu últim estudi sobre Coneixement i ús del valencià (2015), analitzar els comportaments socials des d’una metodologia empírica, com a base del seu pensament crític. 

Les seues obres més importants són L’opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma i poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975, traduït al català el 1989), Bases per a una política lingüística democràtica a l’estat espanyol (1976), Cuatro idiomas para un estado (1977), Madre España (1979, traduït al català el 1997), El País Valencià a l’eix mediterrani (1992) i Sociologia de la ciutat de València (1996). També va publicar articles en diaris i revistes com Serra d’Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País. Va col·laborar amb el CEIC Alfons el Vell. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua el va distingir amb la medalla d’honor el 2018.

El seu rigor metodològic basat en el coneixement científic ens ha fornit de treballs que han permés conéixer i analitzar la societat i, especialment la valenciana, des d’una perspectiva sociològica. L’economia, la cultura, la llengua, la identitat, el territori, etc., han estat objecte dels seus treballs d’investigació sociològica. Ninyoles ha estat el sociòleg que ha disseccionat la nostra societat i que ha transformat el «problema de la llengua» d’un fet individual en un problema social. Aquest punt de mira és a la base de les seues encertades anàlisis de les actituds lingüístiques dels valencians cap a la seua llengua. La finalitat d’aquest interés per l’anàlisi del coneixement i de l’ús del valencià ha sigut fonamental per a poder dissenyar una rigorosa planificació lingüística de recuperació del valencià.

Ninyoles va qüestionar el concepte de bilingüisme i va definir clarament el de disglòssia i el de conflicte lingüístic, juntament amb Aracil. En el seu llibre Conflicte lingüístic valencià va vincular la supervivència de la llengua a la capacitat que té i ha de tindre de complir unes determinades funcions socials. Si la llengua no té aquesta capacitat, hi ha un conflicte amb dos eixides possibles: o bé l’abandonament de la llengua, que es reemplaçada (substituïda) per una altra, o bé la superació d’aquest dèficit (normalització). En Madre España va aprofundir per primera vegada en els fonaments socials del nacionalisme espanyol i va estudiar les repercussions d’aquest pensament en la societat.

El pensament crític i el rigor metodològic dels treballs de Ninyoles, dins i fora, de l’Administració autonòmica, el van convertir en un formidable coneixedor de la societat valenciana i alhora, moltes vegades, en un element incòmode per alguns gestors polítics amb qui va haver de lidiar al llarg de la seua vida professional. Valga com a exemple el seu primer contacte amb el govern preautonòmic del Sr. Albiñana d’on va ser foragitat per dir que aquell govern no tenia cap política lingüística. Va començar, aleshores, la seua relació amb la Diputació de València.

Amb l’arribada de Manuel Girona a la presidència de la Diputació de València l’any 1979, Ninyoles va rebre l’encàrrec de fer la planificació de la recuperació del valencià. Va nàixer el Servei d’Estudis i Planificació Social i va començar una tasca de recuperació del valencià al si de la Diputació. Calia saber com havien afrontat aquest repte altres administracions de l’Estat amb llengua pròpia i Ninyoles va organitzar la taula redona Las lenguas nacionales en la administración. Tot seguit començaren les «Campanyes comarcals», actuacions en les diferents comarques dependents de la Diputació de València que es dirigien a fer sentir-se els ciutadans part d’una realitat que sobrepassava l’àmbit purament local i que els identificava en el conjunt dels valencians.

Posteriorment, amb la creació de la Generalitat Valenciana, Rafael Ninyoles va ser invitat a traslladar el seu servei a la Conselleria de Cultura i Educació (1981-1982). Comença aleshores la sèrie de treballs sobre la situació social del valencià. La primera enquesta sobre Coneixement i ús del valencià es va fer l’any 1985, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant; l’última enquesta, la del  2015, va seguir la metodologia, pautes i assessorament de Ninyoles, tot i que els resultats es publicaren després de la seua jubilació.  Han estat 30 anys d’investigació empírica sobre l’evolució del coneixement i l’ús del valencià.

A més d’aquests treballs, Ninyoles n’ha fet sobre:

• Identitat social i situació del valencià a les ciutats de València, Alacant i Elx,
• Estudis sobre competència i ús del valencià a les administracions autonòmiques i locals.
• El valencià a l’Administració de Justícia.
• El valencià al sector terciari avançat.

En fi, tot un munt de treballs d’investigació sobre el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques amb objectiu de conéixer quina era la situació del valencià a tots els àmbits de relació social per tal que les mesures de planificació lingüística preses pel Govern valencià foren el més efectiu possible (La Direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme disposa d’una de les bases de dades numèriques més completa sobre la seua llengua de tot l’Estat, i ara, les ha posades a disposició d’estudiosos i persones interessades en aquest web). Totes aquestes enquestes i estudis han tractat d’esbrinar la situació i la valoració de la nostra llengua en àmbits de prestigi -administració de justícia, mitjans de comunicació, sector terciari, comerç i grans superfícies, administració autonòmica i local, etc.- per tal de programar polítiques lingüístiques que avançaren en la recuperació del valencià i tingueren l’efecte multiplicador que aporten aquests sectors, de prestigi social, de cara a una recuperació del valencià.

Rafael Ninyoles va tindre sempre clara quina era la metodologia del treball i els objectius a assolir, però les decisions polítiques els han frustrat moltes vegades. Va ser un personatge incòmode perquè mai va deixar de fer palés allò que l’anàlisi de la realitat evidenciava. Els últims anys com a cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics van ser d’un silenci professional programat.