Organismes

Portals

Educació Secundària Obligatòria

Educació Secundària Obligatòria

L'Educació Secundària Obligatòria té caràcter obligatori i gratuït i en règim ordinari es cursa, en general, entre els dotze i els setze anys, si bé els alumnes i les alumnes tenen dret a romandre en l'etapa, de manera general, fins als díhuit anys complits l'any en què finalitze el curs.

La finalitat d'aquesta etapa és aconseguir que l'alumnat obtinga la base per a realitzar el seu projecte de vida, personal, social i professional, i que, en acabar l'educació bàsica, comprenga i valore la realitat que li envolta, així com el seu propi comportament, de manera que tot l'alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la seua incorporació al món laboral o per a prosseguir el seu itinerari acadèmic.

En aquesta etapa es té en compte la necessitat d'afavorir l'aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les matèries, així com la necessitat de proporcionar a l'alumnat eines per a afrontar qualsevol repte, tant la seua incorporació a estudis posteriors com la seua inserció laboral, i formar-los per a l'exercici d'una ciutadania activa.

FAQ - Preguntes freqüents

El perfil d’eixida descriu les intencions educatives de l'educació bàsica, és a dir, la finalitat de les etapes obligatòries. Des de l'educació bàsica s'han de desenvolupar i adquirir les competències específiques i els sabers bàsics necessaris per a comprendre, valorar i actuar davant els reptes dels diferents àmbits de la vida. Prenent com a referència el perfil d’eixida, es defineix el currículum de l’ESO.

Per a cada matèria es defineix, d’una banda, allò que l’alumnat ha d’aprendre, és a dir, les competències específiques de la matèria i els sabers bàsics que cal assimilar per a l’adquisició d’aquestes competències. I, d’altra banda, els criteris d’avaluació per a valorar si s’han assolit les intencions educatives.

Les situacions d’aprenentatge apropen l’ensenyament a situacions reals de la vida quotidiana. Parteixen d’un context pròxim i plantegen un repte a l’alumnat. La capacitat d’actuació de l’alumnat a l’hora d’enfrontar-se a una situació d’aprenentatge requereix mobilitzar coneixements implicats en les competències específiques, com ara els conceptes, els procediments, les actituds i els valors.

La matèria optativa Projectes interdisciplinaris integra competències i sabers de dues o més matèries per a comprendre un fenomen, resoldre un problema o crear un producte, alhora que crea un vincle entre l'àmbit de coneixement i l’entorn sociocultural.

Els programes de diversificació curricular (PDC) estan orientats a la consecució del títol de graduat en educació secundària obligatòria per part de l’alumnat que presenta dificultats rellevants d’aprenentatge després d’haver rebut, si és el cas, mesures de suport en el primer o segon curs de l'ESO, o al que aquesta mesura de resposta educativa per a la inclusió li siga favorable per a l’obtenció del títol.

Pot accedir a 3r ESO-PDC l’alumnat que es trobe en una de les situacions següents i que siga proposat per l'equip docent per considerar que és l'opció més adequada per a finalitzar amb èxit l'etapa i obtindre el títol de graduat o graduada en l'ESO:

  • Ha cursat 2n curs de l'ESO i no està en condicions de promocionar al curs següent. 
  • Ha cursat 3r curs de l'ESO i no està en condicions de promocionar al curs següent.

La incorporació a aquest programa requereix d'un informe d'idoneïtat que cal realitzar una vegada oït el mateix alumne o alumna, i ha de comptar amb la conformitat de la família o del tutor o tutora legal.
 

Excepcionalment, pot accedir a 4t ESO-PDC l'alumnat que ha cursat 4t curs de l'ESO i no està en condicions de titular.
La incorporació a aquest programa requereix d'un informe d'idoneïtat que cal realitzar una vegada oït el mateix alumne o alumna, i ha de comptar amb la conformitat de la família o del tutor o tutora legal.
 

Els PDC s'organitzen en àmbits i matèries.


 

Ha de ser contínua, formativa i integradora.

En el procés d'avaluació contínua s'han d'establir mesures de reforç educatiu tan prompte com es detecten les dificultats.

Els centres educatius han d'establir el nombre i el calendari de les sessions d'avaluació que s'han de fer  durant cada curs escolar, almenys una sessió per trimestre, a més d'una avaluació inicial durant el primer mes lectiu. La sessió d'avaluació del tercer trimestre pot coincidir amb l'avaluació final de curs.

En finalitzar el curs escolar s'ha de celebrar una única sessió d'avaluació final.
Per a tot l'alumnat de 2n i 4t curs, i per a l'alumnat de 3r proposat per a continuar la seua formació en un cicle formatiu de grau bàsic de 3r, cal lliurar un consell orientador.
 

El tutor o tutora ha de comunicar el desenvolupament del procés educatiu de l'alumne o alumna mitjançant l'informe d'avaluació. Aquest informe inclou, d’una banda, una valoració qualitativa sobre els progressos, dificultats superades, esforç, talents i fortaleses de l'alumne o alumna, així com els aspectes que cal continuar treballant. I, d’altra banda, una valoració quantitativa (qualificacions) expressada en els termes insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent.

La qualificació dels àmbits s'ha de fer de forma integrada, entenent que, en este cas la qualificació obtinguda serà comuna a les matèries que en formen part. Per tant, la qualificació (el resultat acadèmic que apareix en l’expedient) de cadascuna de les matèries que integren els àmbits és la mateixa i s’ha de consignar per separat.

D’una banda, l’alumnat que cursa l’ESO i cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música o Dansa en conservatoris professionals o centres d’ensenyament professional pot sol·licitar la convalidació de la matèria Música de 1r, 2n i 4t curs de l’ESO per la superació de determinades assignatures dels ensenyaments professionals de Música o Dansa.
D’altra banda, també pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa en qualsevol curs de l’ESO.
Així mateix, l’alumnat que cursa l’ESO i, simultàniament, ensenyaments professionals de Dansa en conservatoris professionals o centres d’ensenyament professional també pot sol·licitar l’exempció de la matèria Educació Física.
Les matèries objecte de convalidació i exempció no tenen qualificació ni computen a tots els efectes.
 

D’una banda, l’alumnat que acredita la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit pot sol·licitar l’exempció o adaptació de la matèria Educació Física. 
D’altra banda, aquest alumnat també pot sol·licitar la convalidació de la matèria optativa amb la pràctica esportiva.
 

Promociona l'alumnat que haja superat totes les matèries o tinga avaluació negativa en una o dues matèries. En la resta de casos, l'equip educatiu ha de decidir col·legiadament sobre la promoció, sempre que considere que la naturalesa de les matèries no superades li permet seguir amb èxit el curs següent, s'estime que té expectatives favorables de recuperació i que aquesta promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.

Les decisions de l'equip educatiu s'han d'adoptar per majoria simple i, en cas d'empat, cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.

L'alumne o alumna que promocione sense haver superat totes les matèries ha de seguir els plans de reforç que establisca l'equip educatiu. Aquest alumnat ha de superar les avaluacions corresponents a aquests plans, que no necessàriament han de consistir en una prova final. Aquesta circumstància ha de ser tinguda en compte als efectes de promoció i titulació.

  • Si les matèries no estan integrades en els àmbits del programa han de seguir els plans de reforç i superar les avaluacions corresponents.
  • Si les matèries estan integrades en els àmbits del programa es consideraran superades si l'alumne o l’alumna supera l'àmbit corresponent.
     

  • La permanència en el mateix curs s'ha de considerar una mesura de caràcter excepcional que només cal adoptar després d'haver esgotat les mesures ordinàries de reforç i suport per a solucionar les dificultats d'aprenentatge de l'alumne o l'alumna.
  • L'alumne o alumna podrà romandre en el mateix curs una sola vegada i dues vegades en l'ensenyament obligatori. És a dir, el nombre màxim de repeticions entre l’etapa d’educació primària i l’etapa d’educació secundària obligatòria és de dues.
  • Excepcionalment, podrà romandre un segon any en 4t curs, encara que s'haja esgotat el màxim de permanència.
  • L'alumne o alumna amb necessitats educatives especials, excepcionalment, podrà romandre un any més en l'ESO.
     

Obtindrà el títol de graduat o graduada en ESO l'alumne o l’alumna que, en acabar l'ESO i segons el parer de l'equip educatiu, haja assolit les competències establides en el Perfil d'eixida.

Les decisions sobre l'obtenció del títol han de ser adoptades de manera col·legiada per l'equip educatiu de l'alumne o l’alumna. És a dir, aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple i, en cas d'empat, cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.

El títol de graduat o graduada en ESO es pot obtindre des del 4t curs de l'ESO, el programa de diversificació curricular i els cicles formatius de grau bàsic. Així mateix, l'alumne o alumna que en finalitzar 4t curs no haja obtingut el títol podrà fer-ho en els dos cursos següents a través de la realització d'una prova extraordinària. D'altra banda, també es pot obtindre aquest títol des dels ensenyaments de la formació de les persones adultes (FPA).

El títol de graduat o graduada en ESO és únic i s'ha d'expedir sense qualificació.

Tot l'alumnat ha de rebre, en concloure l'escolarització en l'ESO, una certificació oficial en la qual ha de constar el nombre d'anys cursats i el nivell d'adquisició de les competències clau definides en el perfil d'eixida.

L’alumnat que es troba en aquesta situació cal que sol·licite l’homologació del títol d’ESO a la Delegació o Subdelegació del Govern a fi de poder continuar els estudis postobligatoris no universitaris.