Portada política lingüística

PRESENTACIÓ

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme assumeix les funcions de la política lingüística de la Generalitat i del multilingüisme en els àmbits no universitaris, i la gestió de les escoles oficials d'idiomes. Coordina la Comissió Interdepartamental per a l'Ús del Valencià, impulsa el desplegament de la legislació lingüística que es deriva de l'Estatut d'Autonomia i la gestió del multilingüisme.

 

bàner_central_article

 

 

JQCV  ODL  SALT usu
EOIConsell Social de les Llengües  

Notícies

Ves enrere L’ús del valencià en les indústries de consum millora lleugerament a les comarques de València i Castelló, segons un estudi del sociòleg Toni Marqués

L’ús del valencià en les indústries de consum millora lleugerament a les comarques de València i Castelló, segons un estudi del sociòleg Toni Marqués

L’acte va estar presentat per la Directora general d’Internacionalització Maria Dolors Parra

De la mateixa manera que cada vegada més la ciutadania valora la denominació d’origen dels productes, si és de quilòmetre zero o si hi ha pel mig capital valencià, si hi haguera un etiquetatge o publicitat dels productes en valencià, les persones consumidores podrien arribar a sentir-se més satisfetes, sobretot aquelles que consideren que s’ha de potenciar l’ús de la llengua autòctona. Aquest comentari que es va verbalitzar durant la presentació del llibre de la Col·lecció Ninyoles, Ús del valencià en la indústria de consum, prové de les conclusions de l’estudi del sociòleg Toni Marqués.

La informació que aporta la investigació és el resultat de 600 enquestes realitzades a càrrecs de responsabilitat en 12.267 empreses que produeixen o transformen béns de consum en la Comunitat valenciana, com ara productes alimentaris, tèxtil, calçat, arts gràfiques o papereria i arts gràfiques. El 37% de les persones entrevistades declaren que en la seua empresa el valencià no es parla gens, el 15’8% diuen que es parla poc i el 27’3% i el 19%, respectivament, que es parla bastant o molt. De la mateixa manera, el 76% de les persones enquestades afirmen que en la seua empresa no es fa ús de escrit del valencià, el 13’1% l’usen un poc i el 7’8% i el 2’4%, respectivament diuen usar-lo bastant o molt. Tots aquests percentatges, segons Marqués, són pareguts als resultats obtinguts fa cinc anys; en les comarques de València i Castelló s’aprecia un lleuger augment en l’ús del valencià.

Segons la resposta dels càrrecs empresarials, el valencià no s’usa més perquè, segons argumenten, el castellà l’entén tot el món (resposta del 62’7% dels enquestats), perquè molts clients no l’entenen (diuen un 37%), perquè té vendes fora del domini lingüístic (responen un 25’3%) o perquè no s‘han plantejat mai canviar de llengua i n’és un costum (resposta del 13% dels enquestats). Toni Marqués exposa en la investigació que cal tindre en compte per idear estratègies que quasi el 40 % de les persones enquestades estan convençudes que cal una major demanda social per incrementar l’ús de la llengua, i que quasi el 30% també veuen probable un major ús si hi haguera més vendes en les zones de domini lingüístic; a més, un 11% manifesta que caldria una llei d’obligat compliment perquè la seua empresa es decantara per incrementar l’ús del valencià.

En el col·loqui a la biblioteca de Vila-Real, on es va presentar el llibre, es va posar en relleu com d’important és el posicionament estratègic del valencià per a la indústria de béns de consum. En l’acte hi va estar present el Director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, i la Directora general d’Internacionalització Maria Dolors Parra, que va presentar el sociòleg Toni Marqués. També assistiren a l’acte alguns regidors i regidores de l’Ajuntament de Vila-real, com ara Noelia Samblás,  de Normalització lingüística.

10 maneres d’iniciar una conversa en valencià