Detalle noticia

Se encuentran 53 monedas de oro de los siglos IV y V en el fondo marino del Portitxol de Jávea

21/09/2021
Se encuentran 53 monedas de oro de los siglos IV y V en el fondo marino del Portitxol de Jávea

- La Generalitat, la Universidad de Alicante y el Ayuntamiento de Jávea iniciarán una campaña de excavaciones subacuáticas para investigar la zona


En el fondo marino de la isla del Portitxol de Jávea se han encontrado 53 monedas de oro que, tras ser analizadas, se han datado cronológicamente de finales del siglo IV o principios del siglo V, periodo denominado como tardorromano.

El descubrimiento fortuito de 8 monedas por dos personas aficionadas al buceo en apnea activó el dispositivo que tiene la Dirección General de Cultura y Patrimonio para estos casos. Junto con los arqueólogos de la Universidad de Alicante y los GEAS de la Guardia Civil, y en colaboración con el Ayuntamiento de Jávea, se realizaron las inmersiones en la zona que han dado como resultado el hallazgo de las 53 monedas.

Las monedas, o 'solidus', se encuentran en perfecto estado de conservación. Se han podido leer las inscripciones y datarlas en el periodo gobernado por los siguientes emperadores: 3 monedas de Valentiniano I (363-375), 7 monedas de Valentiniano II (375-392), 15 monedas de Teodosio I (379-395),17 monedas de Arcadio (383-408), 10 monedas de Honorio (393-423) y una moneda sin identificar.

También han aparecido tres clavos probablemente de cobre y algunos restos de plomo muy deteriorados. Según los primeros indicios, los arqueólogos de la Universidad de Alicante encargados de la investigación creen que "los clavos podrían pertenecer a un cofre".

Es uno de los mayores conjuntos de monedas romanas de oro hallados en España y en Europa y, según los historiadores "ilustran un momento histórico de extrema inseguridad con la violenta llegada a Hispania de los pueblos bárbaros (suevos, vándalos y alanos), por lo que la investigación podría aportar nuevos datos sobre el definitivo final del Imperio romano en la península Ibérica a partir del 409 d.C.".

Las monedas serán restauradas por el IVCR+i y luego pasarán a ser expuestas en el Museo Arqueológico y Etnográfico Soler Blasco de Jávea, cumpliendo las condiciones expositivas y de seguridad, según han explicado en el acto de presentación del hallazgo, en el que han participado el jefe del Servicio Territorial de Cultura de la Generalitat en Alicante, Jose Antonio López; el alcalde de Jávea, José Chulvi; el vicerrector de Investigación de la Universidad de Alicante, Juan Mora Pastor, y el comandante jefe de la Guardia Civil de Alicante, Jerónimo Pacheco Polo.

También han estado presentes los dos buceadores que descubrieron las primeras monedas: Luis Lens y César Gimeno a los que la directora general de Cultura y Patrimonio, Carmen Amoraga, ha mandado un mensaje de felicitación por "el comportamiento ejemplar" con el que actuaron alertando a las autoridades para activar el protocolo de intervención.

Para seguir investigando la zona, la Generalitat ha habilitado un presupuesto de 17.800 euros para realizar una campaña de excavaciones arqueológicas subacuáticas en la zona del hallazgo dirigida por el equipo que actualmente dirige el plan general de investigación de arqueología subacuática 'Prospecciones arqueológicas en el Portitxol de Xàbia', en el que participa tanto la Universidad de Alicante, como el Museo de Jávea. El proyecto está liderado por el catedrático de Historia Antigua, Jaime Molina, y cuenta con la participación de los investigadores José Antonio Moya, Jordi Blázquez Martínez, Alejandro Pérez Prefasi, profesores investigadores del Instituto Universitario de Arqueología y de Patrimonio Histórico (INAPH) de la Universidad de Alicante.

La directora general de Cultura y Patrimonio ha explicado que "lo que se quiere averiguar es la procedencia de las monedas: si estaban en un cofre que cayó de algún barco que pasaba por la zona o si ese cofre pertenece a algún barco que está en el fondo del mar".

La bahía del Portitxol de Jávea es un área muy conocida por la abundancia de restos arqueológicos subacuáticos actualmente en proceso de estudio. En 2019 se inició un proyecto de investigación conjunto entre Ayuntamiento, Universidad y Generalitat que sigue en vigor y que ha sacado a la luz anclas, cargamentos de ánforas, restos cerámicos de distintas épocas, material metálico y elementos asociados a la navegación antigua.


· Generalitat, Universitat d'Alacant i Ajuntament de Xàbia iniciaran una campanya d'excavacions subaquàtiques per a investigar la zona


València (21.09.21). En el fons marí de l'illa del Portitxol de Xàbia s'han trobat 53 monedes d'or que, després de ser analitzades, s'han datat cronològicament del final del segle IV o principi del segle V, període denominat com a tardoromà.

El descobriment fortuït de 8 monedes per dues persones aficionades al busseig en apnea va activar el dispositiu que té la Direcció General de Cultura i Patrimoni per a aquests casos. Juntament amb els arqueòlegs de la Universitat d'Alacant i els GEAS de la Guàrdia Civil, i en col·laboració amb l'Ajuntament de Xàbia, es van realitzar les immersions en la zona que han donat com resultat a la troballa de les 53 monedes.

Les monedes, o 'solidus', es troben en perfecte estat de conservació. S'han pogut llegir les inscripcions i datar-les en el període governat pels emperadors següents: 3 monedes de Valentinià I (363-375), 7 monedes de Valentinià II (375-392), 15 monedes de Teodosi I (379-395),17 monedes d'Arcadi (383-408), 10 monedes d'Honori (393-423) i una moneda sense identificar.

També han aparegut tres claus probablement de coure i algunes restes de plom molt deteriorades. Segons els primers indicis, els arqueòlegs de la Universitat d'Alacant encarregats de la investigació creuen que "els claus podrien pertànyer a un cofre".

És un dels majors conjunts de monedes romanes d'or trobats a Espanya i a Europa i, segons els historiadors "il·lustren un moment històric d'extrema inseguretat amb la violenta arribada a Hispània dels pobles bàrbars (sueus, vàndals i alans), per la qual cosa la investigació podria aportar noves dades sobre el definitiu final de l'Imperi romà a la península Ibèrica a partir del 409 dC".


Les monedes seran restaurades per l'IVCR+i i després s'exposaran al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia, on es compliran les condicions expositives i de seguretat, segons han explicat en l'acte de presentació de la troballa, en el qual han participat el cap del Servei Territorial de Cultura de la Generalitat a Alacant, Jose Antonio López; l'alcalde de Xàbia, José Chulvi; el vicerector d'Investigació de la Universitat d'Alacant, Juan Mora Pastor, i el comandant en cap de la Guàrdia Civil d'Alacant, Jerónimo Pacheco Polo.

També han estat presents els dos bussejadors que van descobrir les primeres monedes: Luis Lens i Cèsar Gimeno als quals la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha enviat un missatge de felicitació pel "comportament exemplar" amb què van actuar en alertar les autoritats per a activar el protocol d'intervenció.

Per a continuar investigant la zona, la Generalitat ha habilitat un pressupost de 17.800 euros per a realitzar una campanya d'excavacions arqueològiques subaquàtiques en la zona de la troballa dirigida per l'equip que actualment dirigeix el pla general d'investigació d'arqueologia subaquàtica 'Prospeccions arqueològiques al Portitxol de Xàbia', en el qual participa tant la Universitat d'Alacant, com el Museu de Xàbia. El projecte està liderat pel catedràtic d'Història Antiga, Jaime Molina, i compta amb la participació dels investigadors José Antonio Moya, Jordi Blázquez Martínez, Alejandro Pérez Prefasi, professors investigadors de l'Institut Universitari d'Arqueologia i de Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant.

La directora general de Cultura i Patrimoni ha explicat que "el que es vol esbrinar és la procedència de les monedes: si estaven en un cofre que va caure d'algun vaixell que passava per la zona o si aquest cofre pertany a algun vaixell que està en el fons del mar"

La badia del Portitxol de Xàbia és una àrea molt coneguda per l'abundància de restes arqueològiques subaquàtiques actualment en procés d'estudi. En 2019 es va iniciar un projecte d'investigació conjunt entre Ajuntament, Universitat i Generalitat que segueix en vigor i que ha tret a la llum àncores, carregaments d'àmfores, restes ceràmiques de distintes èpoques, material metàl·lic i elements associats a la navegació antiga.

Archivos relacionados