Governació

Governació

Dates extremes: 1346-1707
Llibres: 4901
Encara que el càrrec de procurador general del Regne existia ja en 1257, no va ser fins a 1344 quan es van iniciar les reformes que imposarien el règim de la Governació. En síntesi, el rei, a l'absentar-se del regne, delegava les seues funcions en un lloctinent o governador general, càrrec que exercia la reina, el primogènit, algun parent molt pròxim al monarca o un personatge molt destacat. Supeditats a este governador va adquirir una jurisdicció ordinària, i va acabar sent nomenatgovernador del regne. El governador o portantveus de general governador va ser durant l'edat mitjana la més alta magistratura en absència del rei, el seu primogènit o lloctinent general; mantenia el seu caràcter ordinari inclús quan es trobaven presents a València els reis. La seua cúria era intermèdia entre la del monarca i la dels jutges ordinaris, i de les seues sentències, per recurs d'apel·lació o súplica, es passava a l'Audiència Reial. Al final del segle XIV, eren competència del governador els delictes i pleits contra oficials de ciutats i viles reials, els requeriments a nobles i cavallers, les apel·lacions per defecte en l'aplicació del dret, els delictes de lesa majestat, l'exercici del mer i mixt imperi i l'alta jurisdicció en els llocs de reialenc, les causes de moros de nobles i cavallers, les causes d'universitats, els pleits de nobles i cavallers, les resistències contra oficials, entre altres. El que va caracteritzar el governador va ser perfilar-se com a jutge d'apel·lacions i recursos.
En època moderna, amb l'establiment del règim de virregnat, el càrrec va accentuar el seu caràcter intermedi i va perdre gran part de la seua importància política en favor dels virreis; des del principi del segle XVI, va quedar supeditat a la Real Audiència i al virrei. L'ofici va ser suprimit amb els decrets de Nova Planta.
En la seua forma més clàssica, l'antic Regne de València va estar dividit en dos governacions, la de València i la d'Oriola, sobre la jerarquia de la qual es va discutir molt en l'època, encara que va haver-hi una certa preeminència del governador de València. Este tenia, al seu torn, un lloctinent a Xàtiva (per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer), i un altre a Castelló de la Plana (per al territori al nord del riu Uxó), i es reservava per a si mateix o el seu lloctinent la jurisdicció entre el riu Uxó i el Xúquer i la supervisió dels seus lloctinents a Xàtiva i Castelló.
Desapareguda la magistratura del governador en 1707, es va mantindre, no obstant això, el seu arxiu, perquè davant d'aquella cort s'havien resolt durant els segles anteriors multitud de pleits civils.La classificació que se li va donar llavors va ser molt senzilla, i s'ha conservat en este inventari general, perquè les sèries es disposen per orde alfabètic dels llibres segons el seu títol.
La documentació conservada hui correspon a l'emanada per la cúria del governador o el seu lloctinent general a València, encara que a través de la correspondència, apel·lacions, revisions de causes, etc., pot conéixer-se l'activitat del governador d'Oriola (les restes de l'arxiu de les quals es custodien en l'Històric d'Oriola) i dels lloctinents de Xàtiva i Castelló de la Plana. No s'ha conservat l'arxiu de la Governació d'Aragó i només queden uns pocs volums de la de Catalunya. Este fet acreix l'interés de l'arxiu de la Governació valenciana, que ha arribat fins a nosaltres prou complet: la seua massa documental, sobretot de caràcter judicial, és ingent, d'atractiu desigual i poc explotada encara.
Les sèries comencen cap a 1380, encara que hi ha alguns registres dispersos des de 1346, i es continuen amb molta homogeneïtat fins a 1705: en total, 4.894 llibres i caixes d'expedients amb processos criminals. Excepte les caixes que contenen estos últims, la resta de l'arxiu està constituït per registres enquadernats.