La màxima 'Qui paga, mana' no s’aplica als valencianoparlants - Política Lingüística

Vicent Anyó, responsable de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València, va presentar el llibre dels sociòlegs Lluís Català i Clemente Penalva.
El valencià està lluny de ser la llengua de les empreses valencianes pel que fa als seus mitjans telemàtics: web, xarxes socials, correu electrònic, contestador telefònic, etc. 
En plena evolució de l’economia digital, cada dia creix la comunicació telemàtica entre les empreses i les persones consumidores, webs amb promocions, catàlegs de productes, anuncis en Facebook..., però, a pesar que la ciutadania valenciana té un nivell alt en l’ús d’Internet, la llengua pròpia hi té una presència residual i, fins i tot, és inferior a l’ús de l’idioma rus en els webs (1% en valencià, 2,7% en rus), segons la investigació dels sociòlegs Lluís Català i Clemente Penalva sobre L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de les empreses valencianes de serveis B2C.

En el sector turístic, les llengües estrangeres, anglés, francés, alemany, ocupen un espai considerable, sobretot en les zones costaneres del sud de la Comunitat Valenciana. Quant a les xarxes socials, el castellà és clarament predominant, i també les empreses usen més l’anglés que el valencià, tret de les comarques centrals on, en determinades empreses, s’empra més el valencià que en la resta de comarques valencianes.
En l’estratègia empresarial per arribar a les persones consumidores directament (definició de l’expressió anglesa Business to Consumer, B2C) les màximes ‘el client sempre té raó’ o ‘qui paga mana’, no s’apliquen per als valencianoparlants, però sí per als potencials clients estrangers, va explicar Lluís Català en la presentació que s’ha fet de l’estudi a València. Català va donar una visió pessimista i va posar l’accent en l’univers de microempreses actual, bàsicament relacionades amb el turisme (hostaleria, immobiliàries, comerç...). “És la realitat empresarial que tenim i moltes no disposen de la tecnologia apropiada i tenen pocs recursos”, va dir Català per explicar que en les multinacionals és més elevat l’ús del valencià que en les empreses valencianes perquè disposen de més recursos per donar resposta a les demandes dels valencianoparlants.
Vicent Anyó, cap del Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València, va presentar el llibre de Català i Penalva, que forma part de les investigacions en sociolingüística que promou la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, editades en la col·lecció Ninyoles. El director general, Rubén Trenzano, va explicar la importància de la col·lecció Ninyoles i el contingut de l’Arxiu que du el nom del sociòleg, allotjat en el lloc web de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.