Es presenten a Sagunt dos visions sobre l'educació multilingüe que auguren un futur en positiu - Política Lingüística

El procés d’implementació del multilingüisme educatiu va ser el contingut d’una llarga conversa al centre cultural Mario Monreal de Sagunt, amb motiu de la presentació de dos treballs subvencionats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que dirigeix Rubén Trenzano. En un dels treballs es conta, en forma de documental, l’experiència de la primera promoció de Batxiller de l’Institut de Vilafranca, que va viure el 2016 l’acolliment d’alumnat procedent d’Aragó. El segon treball és la investigació d’un grup de professors universitaris que han observat les Actituds lingüístiques sobre l’Educació Multilingüe al Camp de Morvedre.

Vicent Querol i Emma Gómez-Nicolau, dos dels autors del documental Nous ponts, noves ruralitats, van relatar el repte com a sociòlegs de recollir en un audiovisual l’experiència dels joves de Vilafranca
i de l’Aragó que començaren a estudiar i conviure junts en el municipi de l’Alt Maestrat. “Va ser un repte metodològic haver de cosir les entrevistes de recerca per al relat audiovisual; ens va costar i ens va agradar”, va explicar Querol, que destacà el treball de l’editor de l’audiovisual, Tubal Perales. En el documental, els joves de les dos comunitats autònomes valoren molt positivament l’experiència de convivència i aprenentatge de realitats culturals diferents, tot i que pròximes. A més, els alumnes procedents d’Aragó parlen de l’oportunitat d’aprendre valencià com un valor que els pot obrir portes de futur.

La tímida tendència del reconeixement en positiu del multilingüisme és una de les conclusions, també, de l’estudi dels professors multidisciplinaris Miquel Nicolàs, Francesc Hernández Dobón, Carmen Rodríguez i Paquita Sanvicén. “Cada vegada hi ha una visió més porosa d’acceptació del multilingüisme”, va apuntar Nicolàs, a pesar de reconèixer una realitat social complexa que accepta a contracor les lleis i el context de convivència interlingüística. Els estudiosos van elegir el Camp de Morvedre per a la seua investigació perquè en aquesta comarca es donen uns percentatges de competència oral activa semblants a la mitjana de tot el territori valencià i perquè s’hi condensen diverses variables, com ara la convivència del sector urbà i rural o la varietat de sectors productius, que ajuden a explicar les dinàmiques sociolingüístiques de tota la Comunitat Valenciana.

En el debat posterior a la presentació dels treballs, el públic va preguntar sobre la Llei de Plurilingüisme i tant la presentadora de l’acte, Reis Gallego (directora general d’Innovació i Ordenació Educativa), com Rubén Trenzano i la diputada en les Corts Valencianes Nathalie Torres van explicar els objectius d’una llei que valoraren com a molt positiva per a incrementar l’ensenyament del valencià de forma generalitzada en tota la Comunitat Valenciana i, sobretot, que no converteix els centres educatius “en camps de batalla lingüística”, va apuntar Gallego.