Col·lecció Rafael L. Ninyoles - Política Lingüística

El primer llibre de la col·lecció, Impacte i valor econòmic del valencià, és fruit d'un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) el 2018.

L'objectiu de l'estudi és conéixer la contribució del valencià a l'economia, mesurar la riquesa que genera i quantificar la dimensió i el valor econòmic dels àmbits en què el valencià és clau. És la primera vegada que s'elabora un informe d'aquestes característiques al nostre territori. Podeu descarregar el llibre complet en format pdf clicant en la imatge de la llengua que trieu.

La presentació del primer volum es va fer al juny de 2019. Podeu consultar ací la notícia.

Amb La igualtat de les llengües en l'Administració: un problema per resoldre, Vicenta Tasa i Anselm Bodoque analitzen detingudament i de manera rigorosa la jurisprudència en matèria lingüística, la regulació legal i les polítiques per la igualtat lingüística i la plena garantia dels drets lingüístics arreu d'Espanya i de manera específica de les comunitats amb diverses llengües oficials (País Basc, Catalunya, Galícia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Navarra), detenint-se de manera singular a la Comunitat Valenciana.

L'estudi aporta una visió exhaustiva i de conjunt i estableix una conclusió clara: després de quaranta anys de democràcia, la igualtat lingüística en les administracions públiques continua sent un problema per resoldre, especialment en llocs com la Comunitat Valenciana.

La presentació del llibre es va fer el dia 29 de gener de 2020 al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València.

Quin és l'ús que fan els ajuntaments de les llengües en la seua comunicació telemàtica? Té el valencià el paper que li correspon a partir de la seua condició de llengua cooficial? En un món globalitzat, té l'anglés una presència important en aquestes comunicacions? Aquestes preguntes i d'altres més tenen una resposta a partir de la investigació quantitativa que han desenvolupat professors de sociologia de la Universitat d'Alacant. Mitjançant la combinació de diferents tècniques de recerca (observació, anàlisi de contingut, "ciutadà misteriós"...), s'ha pogut detectar quin és l'ús que els ajuntaments fan de les llengües en pàgines web, xarxes socials, interacció telefònica i correu electrònic. Així mateix, l'ús de diferents variables de control analític ha permés una aproximació als factors que expliquen la major o menor presència d'aquestes llengües.

La presentació del llibre va tindre lloc a la sala d'actes de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a les 11.00 del dia 14 de febrer de 2020.

En l’estudi sobre la prospecció de la situació del valencià i alternatives s’aplica per primera vegada la tècnica Delphi a la sociolingüística valenciana. Aquesta eina d’investigació, que es troba a cavall entre les tècniques d’investigació quantitatives i qualitatives, és de caràcter prospectiu, i ací té com a objectiu pronosticar el futur del valencià mitjançant les interpretacions i prediccions que fan experts en sociolingüística, amb la premissa teòrica que aquests experts posseeixen una visió avançada i encertada del que esdevindrà la llengua.

Per tal de realitzar l'estudi, l’autor ha comptat amb la inestimable ajuda d’un nodrit i altament qualificat grup d’experts en sociolingüística, els quals han col·laborat en la realització d’aquestes predicions, a partir de l’exposició evolutiva dels indicadors que l’autor els ha oferit, i que provenen de les dades més rellevants recopilades en les enquestes de coneixement i ús social del valencià implementades per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat (des de 1989 fins a 2015). A més de les projeccions futures, el experts han detallat una sèrie de propostes de planificació lingüística que es desprenen dels escenaris que han sorgit i que van en la direcció de millorar la situació de la llengua.

La presentació del llibre va tindre lloc a la Casa de la Cultura d'Alzira, el dia 7 d'abril de 2022

El disseny d’estratègies de planificació lingüística s’ha de basar en el coneixement directe de la realitat social sobre la qual es pretén intervindre. Per això resulta de vital importància acostar-se a l’àmbit educatiu.

Aquest, d’una banda, reflecteix l’entorn sociolingüístic en què s’inscriu i, de l’altra, assumeix la responsabilitat de dotar de competències i habilitats lingüístiques els ciutadans del futur. Una doble dimensió que es verifica a hores d’ara, a punt de cloure’s la segona dècada del segle XXI, en un context multilingüe, del qual coneixem el marc normatiu, en la mesura en què és fruit d’un consens sociopolític i determina el conjunt de l’activitat educativa. Molt menys conegudes són les pràctiques docents i les actituds del professorat i les famílies en relació als usos instrumentals de les llengües del sistema educatiu valencià. Fent servir recursos metodològics diferents, un equip d’investigadors de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat de València aborda aquesta realitat complexa. L’estudi se centra en la comarca del Camp de Morvedre, que ocupa un lloc central en l’escala d’indicadors sociolingüístics dins del nostre territori.

La presentació del llibre es va fer el dia 10 de març de 2022 al Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt

Nous ponts, noves ruralitats és una pel·lícula documental realitzada pel Grup de Recerca DESiRES de la Universitat Jaume I: Vicent A. Querol Vicente, Emma Gómez-Nicolau i Xavier Ginés Sánchez, del Departament de Filosofia i Sociologia.

L’arribada del Batxillerat a la població de Vilafranca el curs 2016-17 ha suposat un canvi de vida per a un grapat de famílies d’aquesta població i de tres poblacions de l’Aragó: La Iglesuela, Cantavieja i Fortanete que nodreixen l’alumnat del centre.
La singularitat de l’experiència suscitava, de fet, molts interrogants per part de tota persona docent, gestora o investigadora mínimament interessada en el territori, en l’escola rural, en el desenvolupament i sostenibilitat dels espais rurals, en la convivència entre llengües, en el futur dels joves... Així, quin paper esta jugant l’IES a les vides d’estudiants i famílies de l’Aragó? Quin impacte està tenint a les de Vilafranca? Com s’han relacionat entre elles i ells? Com se senten una part d’elles i ells en una Administració educativa aliena? Quines percepcions tenen sobre l’ús de les llengües? I sobre el valencià? I, sobretot, com evolucionen els seus projectes vitals travessats per l’experiència educativa i lingüística transfronterera? El desenvolupament del projecte documental va incloure també les veus dels alcaldes i de la direcció del centre com a discursos clau en la posada marxa del Batxillerat, així com les primeres reaccions, amb l’experiència completada de la primera promoció.

L’objectiu de Nous ponts, noves ruralitats ha sigut, d’una banda, documentar l'experiència de la iniciativa, ja que és l'únic IES compartit entre comunitats autònomes. En el producte es documenta el procés de gestació del Batxillerat, i també les posicions i arguments dels agents implicats (polítics, professors i famílies) sobre el contacte de llengües en el context educatiu i els impactes de la iniciativa per a la sostenibilitat rural. D’altra banda, un segon objectiu era intervenir en la realitat del centre i de l’entorn amb la hipòtesi que un documental en el qual agents socials compromesos valoren i destaquen la iniciativa de l’IES impacta en una millora de l’autopercepció del món rural. El tercer objectiu és també produir material didàctic audiovisual per a il·lustrar el canvi social, un objectiu que pretén complementar-se amb successives onades d'entrevistes i enregistraments, atenent la naturalesa longitudinal de la proposta.

Aquesta investigació té com a objectiu conéixer quin és l’ús de les llengües en els mitjans telemàtics de diferents àmbits (ajuntaments, empreses, etc.), un objectiu que és essencial per a disposar d’un diagnòstic precís que ajude a orientar adequadament les polítiques lingüístiques.

És una investigació centrada en el sector serveis, i específicament en aquells que es relacionen directament amb les persones consumidores, i no únicament el comerç i l’hostaleria, sinó també els serveis personals, financers, etc.

És un espai públic del qual no es tenia informació i que està més allunyat de la intervenció directa de l’Administració. Es tracta d’un estudi sense precedents i que implica l’inici d’una sèrie longitudinal amb preses d’informació futures que donen compte de l’evolució dels indicadors que farem servir.

La presentació del llibre es va fer el dia 31 de març de 2022 a València.

Quina és la situació social del valencià al nostre territori? Després de tres dècades de política lingüística podem dir que anem cap a la normalització lingüística? o hem recorregut camí cap a la substitució lingüística? Hi ha un ús del valencià homogeni en tots els àmbits socials (educatiu, universitari, administració pública, comerç, indústria...)? Quina llengua s’empra a l’àmbit comercial? S’usa per igual el valencià al petit comerç, al mercat i al centre comercial? Hi ha diferències territorials en l’ús del valencià al comerç? En aquest llibre es presenten els resultats d’un estudi exploratori realitzat per conéixer la presència i l’ús del valencià a l’àmbit comercial, concretament al petit comerç, als mercats i als centres comercials. Mitjançant la combinació de diferents tècniques de recerca qualitatives s’ha fet una doble aproximació a l’objecte d’estudi: per una banda, als discursos socials sobre la llengua predominant a l’àmbit comercial i per altra, una anàlisi sobre el paisatge lingüístic comercial amb l’estudi de la presència oral i escrita del valencià a l’àmbit comercial a sis ciutats: Alacant, Alcoi, Castelló, Elx, Gandia i València. Aquest estudi exploratori aporta una visió panoràmica de l’ús del valencià als comerços segons tipologia d’establiment.

La presentació del llibre es va fer el dia 24 de febrer de 2022. Podeu consultar la notícia ací.

L’estudi sobre l’ús del valencià en la indústria aporta informació inèdita fins al moment envers l’ús de la llengua en l’àmbit de l’empresa i, més en particular, de les indústries que fabriquen béns per al consumidor i consumidora finals. L’objecte de l’anàlisi són aquelles empreses que en la transacció dels béns que produeixen utilitzen una o diverses llengües amb impacte sobre la persona consumidora final i, per extensió, sobre gran part de la població. Les dades obtingudes demostren un panorama desolador per a la llengua: en la comunicació interna, l’ús del valencià és habitual sols en menys de la meitat de les indústries, de manera oral, i en una dècima part d’elles, de forma escrita. La situació empitjora en les eines de comunicació empresarial dirigides als consumidors i consumidores, on l’ús del castellà és, com a mínim, cinc vegades superior al del valencià. I no sols això, en quatre casos (en concret: en el producte final, la papereria, els catàlegs i la comunicació digital) el pes del castellà està deu vegades per damunt del representat pel valencià.

La presentació del llibre es va fer el dia 24 de març de 2022 a la Biblioteca Universitària del Coneixement (BUC) de Vila-real.

L’objecte d’aquest treball és l’anàlisi de les dimensions que han dominat en les polítiques públiques sobre el foment de l’ús normal de les llengües pròpies en l’àmbit comercial, dins de les relacions socioeconòmiques, així com analitzar el sistema legal i la jurisprudència referencial en la matèria. La voluntat dels autors és realitzar un estudi que tinga interés social, acadèmic i politicoadministratiu, i que, entre altres consideracions, puga contribuir de manera pràctica a impulsar mesures concretes que milloren la capacitació dels empleats públics en matèria de drets lingüístics i permeta millorar les iniciatives per a estendre i normalitzar l’ús del valencià dins de l’àmbit de l’activitat socioeconòmica, i de manera més específica en el comerç.

La presentació del llibre es va fer el dia 3 de març de 2022 a la Biblioteca Pública Municipal Central Convent de Sant Roc de Gandia.

Aquest assaig se centra en les activitats comercials que interactuen directament amb el client final, i que utilitzen diferents eines per a la comunicació amb la ciutadania. En conseqüència, són objecte de la investigació els comerços al detall, tant els principals com les seues sucursals, erigits en totes les formes jurídiques i que alhora són sedentaris, és a dir, que s’emplacen en un lloc concret amb una sala d’exposició, venda o atenció. Alguns dels objectius del present estudi són: avaluar el nivell de coneixement del valencià; analitzar la importància que atribueixen al valencià dins de la companyia; descriure la percepció que les persones comerciants tenen de l’ús del valencià; identificar la llengua que utilitzen les persones que atenen el públic; enumerar els aspectes que inhibeixen l’ús del valencià; determinar el nivell d’acceptació que les persones tindrien respecte a la generació de normativa; l’adjudicació de subvencions econòmiques o desgravacions fiscals per l’ús de la llengua; l’existència d’un reconeixement per part de l’Administració a les empreses que empren la llengua; diferenciar quin efecte tindria sobre la clientela una major utilització de la nostra llengua en les comunicacions comercials.

La presentació del llibre es va fer el dia 24 de febrer de 2022. Podeu consultar la notícia ací.