COLECCIÓN MUSEOGRÁFICA PERMANENTE DE MONTANEJOS

L'espai museogràfic es troba en un edifici de propietat municipal, situat en l'Avinguda Font de Baños, núm. 10 de Montanejos. L'edifici alberga en la planta baixa, l'Oficina de Turisme. L'espai destinat a sala d'exposició permanent, es troba en el primer pis i es pot accedir a la mateixa mitjançant escala o ascensor. Les peces que conformen la col·lecció són totes de caràcter arqueològic, provinents en la seua majoria de: La Cova Negra, el Castell de l'Alqueria i el Castell de la Viñaza. La visita a la Col·lecció Museogràfica té com a objectiu millorar la comprensió del paisatge cultural fluvial de Montanejos. El coneixement actual permet remuntar l'origen del paisatge del riu Millars al període neolític (jaciment arqueològic de la Cova Negra). Destaquen una altra sèrie de recursos culturals relacionats amb l'aigua (molins, ponts, safaretjos, batanes i regadius), localitzats al llarg del curs del va riure i que doten al paisatge de valors excepcionals. La petjada de la cultura islàmica ha quedat fossilitzada en les hortes i els seus sistemes de reg, així com en l'urbanisme de Montanejos i sobretot de l'Alqueria, barri original de la localitat, així com al Castell, autèntic balcó i mirador sobre el riu Millars. Això és resultat de la prolongada presència de la cultura islàmica, els habitants de la qual van ser expulsats de manera definitiva en 1609. En segles posteriors es viuran diferents moments que afecten el paisatge, però podem destacar els d'expansió agrícola esdevinguts durant els segles XVII i XVIII, sistema que entrarà crisi cap a mesurats del s. XX, donant com a resultat el paisatge actual. Aquest es destaca per l'abandó de les zones de secà i regadiu, així com el de les construccions (masies i infraestructures agropecuàries) d'aquest moment. A diferència d'altres zones del seu entorn, i a causa de la presència del riu i les seues fonts d'aigua termal amb propietats mineromedicinales, Montanejos és objecte d'una interessant història de més de 200 anys, relacionada amb la salut i el benestar. L'actual model de turisme de salut i benestar té els seus orígens en els segles XVIII i XIX, on ja trobem les primeres referències documentals sobre l'aprofitament medicinal de les seues aigües. El botànic Cavanilles esmenta que: "ja hi havia malalts que acudien a prendre les aigües termals, suposant-los un desemborsament numerari, que al seu torn es convertia en font d'ingressos per a la localitat". En el s. XIX, Madoz en el seu diccionari esmenta: "molt bones aigües, sent la més abundant la crida dels Banys". I en l'Anuari del comerç, de la indústria, de la magistratura i de l'administració de l'any 1886, podem llegir:. "Els banys del seu nom són d'importància; les seues aigües són de naturalesa sulfure-magnèsiques.".