CM LA CASA GRAN

La "Casa Gran" és un edifici propietat de l'Ajuntament que ha gaudit d'un procés de rehabilitació per mitjà de diverses subvencions i projectes formatius com "Escoles Taller" o "Tallers d'Ocupació" amb l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local. En este sentit es creà en el municipi una associació anomenada "Amics del Museu" que ha aportat gran quantitat de material etnogràfic, el qual s'ha restaurat per mig d'un Taller de Restauració, i que forma part del museu. Antigament, es tractava d'una casa de llauradors adinerats del segle XVIII i XIX localitzada al carrer Sant Antoni. Inclou estructures annexes relacionades amb les activitats econòmiques (quadra, almàssera, trulls, etc). Els propietaris eren coneguts al poble com els "Senyorets" anomenats Francisco Iranzo Benedito i Pura Mata Mañez. Posseïen gran quantitat de propietats, tenim constància de l'existència de terres de secà situades en territoris de muntanya i terres de regadiu que es localitzaven en zones pròximes al nucli de la població. Aquesta família obtenia la majoria dels seus beneficis dels fruits obtinguts per les terres de secà, doncs eren més abundants que les de regadiu, així es convertia en una família respectada i amb una alta consideració social per tota la població. Els propietaris no vivien de forma habitual a la casa, és a dir, la freqüentaven en ocasions específiques. La casa era habitada durant tot l'any per la família dels estatgers que vivien a la planta baixa. Aquests no tenien accés al primer pis que estava tancant amb claus pels propietaris; per tant, la zona dels propietaris era considearda per la família del estatgers com a un santuari que només accedien per a netejar-lo quan s'aproximava una visita dels "Senyorets". La família dels estatgers la composava Gavino i la seva esposa junt amb els seus fills. Aquestos vivien amb els criats, tenien referències de que no eren de la localitat sino que procedien de València i que ambdos vivien de forma permanent a la casa junt a un xòfer, durant l'època en que els amos disposaven de cotxe, un dels pocs que existien en aquell temps a la població. L'últim estatger conegut de la Casa Gran va èsser José Campos Ferrandis i posteriorment, la casa passà a ser propietat de l'Ajuntament. L'edifici tenia doble ús: com a habitatge i com a centre neuràlgic de producció de vi i oli. Per a donar aquest servei disposava d'una almàssera i tres trulls, per tant, tenia un ús privat i un ús públic, ja que la gent del poble anava per el·laborar oli i vi. Hi havia altres trulls de ponts d'ús públic: un al carrer Reverendo Miguel Tarín, un altre al carrer del Saquet i l'altre al carrer Jesús Pitarch.

La nostra web: http://www.museucasagran.es/

• Reconeixement: 11/03/09