Albà de l'Alcora

L'Albà de l'Alcora, com tantes altres tradicions de transmissió oral, ha estat sotmesa a nombrosos vaivens, fruit de la situació política, social i econòmica de cada moment, del canviant suport popular i institucional, etc. Les dècades de 1970-1980 foren un període de decadència i poca participació, però la situació es va revertir el decenni següent, amb la creació del Col·lectiu Pro Defensa de l'Albà, que ha aconseguit incrementar el nombre de persones participants en el cor i rondalla, així com estimular la creació de composicions poètiques mitjançant la convocatòria del Concurs d'Albades a la Mare de Déu i el nomenament de l'albader d'honor, títol que recau en el guanyador de l'esmentat concurs; títol que, amb altres connotacions molt allunyades del mèrit poètic o literari, ja atorgava l'Ajuntament de l'Alcora a destacades personalitats a les dècades de 1940 i 1950. Actualment l'Albà de l'Alcora manté la data destacada i tradicional de la Nit de Nadal com a principal referent en el calendari, amb l'estructura clàssica d'una primera albà (religiosa) a la Mare de Déu, i una segona dedicada a la primera autoritat local (amb un to més mordaç). Novament veiem certes semblances (que indicarien un origen comú o, si més no, un flux d'influències creuades) entre la data, temàtica i fins i tot ritme i estructura instrumental de l'Albà de l'Alcora i les albades d'altres localitats. Per posar només dos exemples: a la província de Sòria les «albadas» són cançons pertanyents a la lírica tradicional que, segons recullen Isabel i Luisa Goig Soler, es cantaven en homenatge als novençans la nit de noces, i estan composades per versos octosíl·labs (dues característiques presents també en l'Albà de l'Alcora en temps del bisbe Veschi). I per altra banda, a les comarques valencianes del Racó d'Ademús i els Serrans (pertanyents a l'antiga diòcesi de Sogorb) són també molt populars les «albades de Nadal», que comparteixen amb la nostra albà el ritme i la mètrica, i també les dates i la temàtica: lloances a la Mare de Déu, a l'alcalde i, en el cas d'Ademús, a altres institucions o personalitats destacades com ara el retor o la Guàrdia Civil, i aquestes darreres lletres de crítica social estaven plenes d'humor.