Nit dels Fatxos

El Nadal està associat a Onil, en l¿interior de la serra alacantina, a una mil·lenària tradició. Es tracta de la Nit dels Fatxos, una invasió de feixos d¿espart encesos i en moviment que són rodats pels seus portadors. Els fatxos estan fets a mà amb espart verd (que és el més conegut, i amb el qual es fa corda, cabassos i aparells de treball en agricultura) i sec, agafat dies abans de la vespra de Nadal a la serra d¿Onil. L¿espart sec, conegut com a totxa (fulles de Stipa tenacissima i Lygeum spartum), és el component essencial del fatxo, mentre que l¿espart verd serveix per a lligar el feix i acabar-lo amb un trenat a manera de corda per on es podrà agafar, que s¿encén per la punta seca i es roda fent molinets fins que es consumeix. Aquesta tradició va començar com a celebració pagana; si analitzem aquest costum amb visió retrospectiva, sembla clar el seu parentiu amb els focs solsticials d¿hivern, amb el foc imitatiu del cercle solar, del renaixement de la llum solar i el sentit cultural dels remots cerimonials del foc. Posteriorment aquesta celebració pagana a Onil es va transformar en una festa religiosa cristiana, amb el foc com a element purificador i simbòlic, i en l¿actualitat s¿ha convertit en l¿inici de les festes colivenques de Nadal. Com cada 24 de desembre, vespra de Nadal, a Onil se celebra la Nit dels Fatxos. Els fatxos són una ofrena amb clara procedència preromana que forma part de la història i tradició del municipi. Aquesta tradició centenària va començar com una celebració pagana que posteriorment es va convertir en festa religiosa cristiana, amb el foc com a element purificador, en què rodar els fatxos cada any pren el simbolisme de donar calentor a l¿Infant Jesús